ahir, 10 de març, l'AMPA va organitzar una xerrada oberta a totes les famílies, després de l'obligació de fer un llarg parèntesi a causa de la situació sanitària del covid.
El tema triat va ser el de l'assetjament escolar o bullying, que va ser el més demanat per part de les famílies que aquest curs us heu inscrit al CEF. Ja l'havíem tractar els cursos 12-13 i 17-18, a través de persones externes a l'escola.
La xerrada, de la qual l'AMPA us va informar per mail, es titula: "Amb R de Respecte: convivint amb la gent, desmuntant l'assetjament!" i la va fer el Juanjo Fernández.
No cal dir que ens va encantar la manera d'exposar aquest tema tan sensible. El Juanjo va aconseguir interessar-nos durant 1 hora i mitja, que se'ns va fer curta.
Si no vau poder assistir a la xerrada vau perdre no només la informació que va exposar el Juanjo sinó també la manera tan propera que té de transmetre.
A continuació us fem arribar les idees principals sobre aquest tema, encara que amb una presentació diferent de la seva, juntament amb alguna reflexió.
Definim el terme per tal que tots entenguem el mateix quan anomenem el terme
d’assetjament escolar:
-
Violència entre iguals
-
Proporcionar/patir maltracte físic
o psicològic per part d’un company o grup de companys. (S’ha de tenir una
certa edat per considerar-se assetjament: A partir de 9-10 anys)
-
De forma intencionada i reiterada
en el temps
-
Es produeix indefensió de la
víctima
Rols dels diferents implicats:
-
Acosador/a:
-
Busca reconeixement i atenció dels
altres
-
Manipula i menteix. Es pot comportar
de forma agressiva
-
Pot tenir una baixa tolerància a
la frustració
-
Manca d’empatia amb la víctima, òbviament
-
Projecta una imatge de líder
davant dels seus seguidors
-
Busca destruir a qui no el/la
segueix, qui veu com a diferent
-
Pot tenir problemes socials,
familiars o estar en una situació econòmica desfavorable. O no.
-
De vegades, prèviament pot haver
estat víctima
-
Víctima:
-
Pot ocultar el que està passant i
no demana ajuda
-
És percebuda per part dels altres
i/o per a ella mateixa com a dèbil, poc popular i amb pocs amics
-
No es veu capaç de defensar-se
-
Li hem de donar tot el nostre
suport perquè és qui més pateix i és vulnerable:
- Baixa autoestima
- Es pot veure diferent: obesitat, mida, per la seva procedència, per
tenir alguna discapacitat
- Pot tenir dificultats d’interacció social
-
Entorn passiu. Parlem dels
observadors, aparentment neutrals:
-
La reacció dels observadors és un
element clau per perpetuar aquestes conductes o bé aturar-les. Cal fer
un treball amb aquest col·lectiu.
-
Legitimen accions reprovables,
sense voler-ho, quan callen perquè no saben què fer, temen ser acusats de
“xivatos”, o passar per la mateixa situació que la víctima. Cal treballar amb
aquest col·lectiu que qualsevol persona té el dret de demanar suport i ajuda en
una situació complicada de la qual no en pot sortir sola
-
Cal transmetre’ls que no actuar
o tancar els ulls també té conseqüències. No actuar és un tipus de
resposta.
- Podem no ser ni agressor ni víctima, però segur que som observadors.
Tipus d’assetjament escolar. Indicadors:
-
Físic: cops, empentes, amagar
material
-
Verbal: insultar, posar malnoms,
amenaces verbals
-
Social/Emocional: aïllar la
víctima escampant rumors, convencent companys que no parlin amb la víctima,
fer-li humiliacions públiques
-
Sexual: tocaments no consentits,
riure’s de l’orientació sexual de la víctima
-
Ciberbullying: a través de
dispositius: mòbil, tauleta, ordinador. Difondre o compartir missatges
desagradables, rumors en xarxes socials, mails, imatges/vídeos denigrants,
crear perfils falsos
Símptomes/indicadors. Cal discriminar molt perquè alguns d’ells poden coincidir
en cas de T d’aprenentatge, en cas abús sexual…
-
Problemes de memòria,
concentració, baixada de rendiment escolar.
-
Depressió, ansietat,
irritabilitat, pèrdua de gana, mal de cap
-
Dificultats per dormir / insomni,
malsons
-
Aïllament social, introversió
-
Estat d’alerta constant
-
No voler anar o faltar a l’escola.
Conductes de fugida i/o evitació
-
Plor incontrolat. Respostes
emocionals extremes
-
Por a estar sol/a
-
Idees d'autòlisi
Projecte de convivència
És un document que cada escola ha de tenir
actualitzat. Entre altres aspectes hi consta com s’ha d’actuar en cas d’assetjament.
Hi ha diversos nivells per abordar el tema de l’assetjament des de l’escola:
-
1. Prevenció
-
Que l’escola tingui clar el marc
de valors i normes
-
La prevenció ha d’estar implícita
en tot el treball organitzatiu del centre:
- Aprendre per projectes, amb grups cooperatius
- Promovent activitats d’alumnes entre etapes
- Amb tutories individualitzades amb alumnes i amb les famílies
- Fent sociogrames
- Revisant anualment les Normes d’Organització de Funcionament del Centre
- NOFC
- ...
-
Fent un bon treball d’educació
emocional:
- Identificació d’emocions, practicant l’empatia
- Treballant la competència social
- Treballant el pensament causal i el pensament conseqüencial
- Fent gestió positiva de conflictes
- Parlant obertament del bullying, acceptant la diversitat
-
2. Detecció
-
Es fan entrevistes amb els
implicats i les seves famílies
-
Es poden dissenyar dinàmiques
puntuals per a un grup determinat: s’hi poden incloure cercles restauratius o
cercles de diàleg…
-
Es poden fer sociogrames obtenint
diferent grau d’informació segons l’objectiu
-
3. Intervenció
Si es treballa bé la prevenció reduirem
molt els conflictes, que per altra part són inevitables. Cal acceptar-los i
aprendre d’ells. A l’escola els treballem cada dia i els considerem una
oportunitat per millorar les nostres relacions.
Si de tota manera hi ha una possible situació
d’assetjament cal fer-ne la detecció, identificar correctament el que
està passant, en quins moments i els protagonistes. Es reforça la vigilància.
Si s’acaba confirmant el cas com a assetjament
cal iniciar la intervenció obrint un protocol
Pares:
De vegades els vostres fills/es expliquen a
casa situacions en les que s’han produït conflictes a l'escola. Us recomanem contrastar i
retornar, (si n’és una de les persones implicades): com ha anat, què ha passat
abans. Cal tenir clar que els fills expliquen la vivència que n’han tingut.
La majoria de vegades no es pot considerar que
arribi a tractar-se d’assetjament. Són fets puntuals o que els alumnes
qualifiquen com a “broma” i que també cal puntualitzar amb ells.
És molt important que els retorneu que si han
tingut un conflicte i no se’n poden sortir ells sols, cal que ho diguin a un
adult en aquell moment, que és quan s’ha de tractar. Animar a la demanda
d’ajut.
Les habilitats socials, també, s’aprenen.
En les ocasions en que realment s’està
produint assetjament escolar, la majoria de vegades pot costar que un nen/a ho
expliqui a casa, perquè es sent inferior, també davant dels pares per la
situació que està vivint. Pot explicar-ho o els pares ho poden sospitar
quan el problema és important, fa prou temps que dura o s’aprecien
símptomes/indicadors.
El 1r que heu de fer és notificar-ho a
l’escola perquè pot estar passant en moments i llocs que la persona/es assetjadora
capta que no hi ha tanta vigilància. A l’escola sempre li donem la importància
que té i ens posem a treballar-hi i ajudar.
Respecte al que podeu parlar entre els pares,
tipus: “L’escola no està fent res”, cal matisar:
-
Us agraïm la informació o els
neguits que ens transmeteu.
-
Tot el que dedica el personal de
l’escola: entrevistes amb les famílies implicades, possibles reunions o
consultes amb entitats externes, (psicòlegs de serveis públics o privats, EAP,
o altres institucions…) només n'informem a les famílies implicades, al igual
que les sancions/càstigs que s’apliquen als alumnes. Que les famílies d’una
determinada classe no tinguin coneixement de les actuacions que s’han fet no
equival a que l’escola no ha fet res.
-
No en fem cap notificació pública
ni en parlem ni informem a altres famílies que en vulguin o fins i tot ens
exigeixen tenir informació. Del vostre fill/a tampoc no en parlarem amb altres
famílies. N’estem obligats per Protecció de Dades, i ningú hauria d’oblidar que estem
tractant amb menors.
-
Diferent és que estem parlant amb
vosaltres sobre les amistats o relacions que nosaltres observem en l'àmbit
escolar en referència als vostres fills.
-
Com a pares i fora de l’escola
vosaltres podeu observar els vostres fills en entorns de joc grupal (parc,
festes d’aniversari,...) situacions que potser caldria intervenció per part
vostra i no la feu per diferents motius. L’educació comença per vosaltres i de vegades els nens no
entenen perquè poden jugar d’una determinada manera, que potser no és del tot
adequada, quan estan amb els pares i en canvi a l’escola no els ho permetem.
Idees principals:
TOTHOM TÉ EL DRET DE VENIR A L’ESCOLA AMB LA
SEGURETAT QUE SE’L RESPECTA.
TOLERÀNCIA ZERO A L’ASSETJAMENT
